Estatutos

Article 1.  Denominació i símbols d’identificació

1.1 La Federació Balear de Caça és una entitat privada, sense afany de lucre, d’interès públic i social, dedicada a la promoció, la gestió, la regulació, l’ordenació tècnica i la coordinació de la caça, constituïda bàsicament per clubs esportius, agrupacions esportives i altres entitats privades que entre les seves finalitats incloguin el foment i la pràctica de l’activitat física i esportiva, i constituïda també, si escau, per esportistes, tècnics, jutges, àrbitres o altres representats de persones físiques.

1.2 La Federació Balear de Caca gaudeix de personalitat jurídica i capacitat d’obrar plenes per acomplir les seves finalitats.

1.3 A més de les funcions pròpies, la Federació pot exercir funcions públiques de caràcter administratiu, cas en què actua com a agent col·laborador de l’administració esportiva competent.

1.4 El logotip d’identificació de la Federació Balear de Caça és el següent:

1.5 modalitat esportiva de la Federació Balear de Caça és la caca i està composta per les disciplines següents: caça menor, caça major, caça amb arc, arts i modalitats tradicionals caca fotogràfica, vídeo de caça, caça menor amb ca, casa San Huberto, cans de mostra de camp, cans de caça, cans ibicencs sense escopeta, cetrería, tir al colomí (tiro pichón o similar), tir de codornius a màquina, ocells de cant (silvestrismo), reclam de perdiu mascle, recorreguts de caça, recorreguts de caça en trinquet, tir a caça llançada, coloms a braç i altres modalitats de pràctica cinegètica existents o que es puguin crear.

1.6 A efectes d’economia, totes les referencies dels presents Estatuts per a les quals s’emplea el masculí genèric s’han d’entendre aplicables indistintament a homes i dones.

Article 2.  Règim jurídic

2.1 La Federació Balear de Caça es regeix per la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, pel Decret 86/2008, d’1 d’agost, pel qual es despleguen i es regulen els processos electorals de les federacions esportives de les Illes Balears, i pel Decret 33/2004, de 2 d’abril, pel qual es regulen les federacions esportives, en tot allà que no contravingui la Llei, i per les disposicions que els despleguin, per aquests Estatuts, i també pels altres reglaments i disposicions específiques que hi siguin d’aplicació.

2.2 Únicament es reconeix la Federació Balear de Caça com a entitat dedicada a la pràctica i al foment de l’esport de la caça en les seves diverses manifestacions dins de l’àmbit territorial de les Illes Balears.

2.3 La Federació ha d’estar legalment constituïda i ha d’estructurar-se i funcionar d’acord amb els principis de representació democràtica dels seus membres, i actuar d’ acord amb els principis de coordinació, eficàcia i col·laboració.

Article 3 – Domicili social

3.1 La Federació ha d’estar inscrita en el Registre d’Entitats Esportives de les Illes Balears i té la seu social a c/ Cedre 13, baixos, 07008, Es Rafal, de la ciutat de Palma de Mallorca.

3.2 L’Assemblea General, un cop duts a terme els tràmits oportuns i quan les circumstàncies ho aconsellin, pot acordar el canvi de domicili. Qualsevol canvi de domicili ha de fer-se constar en aquests Estatuts i notificar-se a la direcció general competent en matèria d’esports.

Article 4 – Funcions de la Federació

4.1 Funcions pròpies

Són funcions pròpies de la Federació:

1. Planificar, promoure, dirigir, regular, coordinar, organitzar i encarregar-se de la tutela de les activitats pròpies de les seves modalitats, disciplines i especialitats esportives a les Illes Balears.
2. Qualificar les competicions esportives oficials de les Illes Balears.
3. Organitzar o encarregar-se de la tutela de les competicions de caràcter internacional, nacional o autonòmic que es facin a les Illes Balears
4. Prevenir, controlar i sancionar l’ ús de substàncies i grups farmacològics no admesos per l’exercici de determinades activitats esportives i adoptar mesures anàlogues respecte a l’ús de mitjans inadequats en relació amb aquestes activitats.
   Pel que fa a això, la Federació ha de col·laborar amb els òrgans competents de l’Administració.
5. Exercir la potestat disciplinària sobre totes les persones físiques i/o jurídiques enumerades en l’article 138.c) de la Llei 14/ 2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears.
6. Sotmetre a tràmit de la direcció general competent en matèria esportiva la incorporació d’una disciplina o especialitat esportiva a la Federació.
7. Promoure el foment i l’organització de competicions i altres activitats esportives, encarregar-se de l’elecció dels esportistes i dels tècnics que han de formar part de les seleccions balears de la modalitat o disciplina corresponent, i de la preparació necessària.
8. Impulsar, planificar i controlar, en coordinació amb la direcció general competent en matèria esportiva, l’esport d’alt nivell i vetllar per la formació integral i la millora esportiva continuada dels esportistes.
9. Crear escoles dins de la Federació per a la formació dels tècnics i/ o els comitès tècnics que els agrupin, i també òrgans específics per als clubs que participin en competicions federades amb esportistes professionals.
10. Lliurar les llicències esportives per poder participar en activitats o competicions oficials en l’àmbit de les Illes Balears, les quals també han d’habilitar per a les activitats o competicions d’àmbit estatal quan es compleixin els requisits establerts legalment.
11. Vetllar pel compliment i la interpretació correctes de les reglamentacions i normes tècniques vigents que regulen les característiques de les instal·lacions, els elements esportius i les altres qüestions que afecten les competicions federades.
12. En general, disposar el que convingui per a la millora de la pràctica de les modalitats o disciplines esportives previstes.

4.2 Funcions públiques delegades de caràcter administratiu

4.2.1 L’administració esportiva de les Illes Balears pot delegar a la Federació Balear de Caça, en l’ús de les seves competències i sota criteris de coordinació i tutela, les funcions següents:

1. L’ordenació, la qualificació i la supervisió de les competicions esportives de la Federació, llevat de les competicions de tipus professional, que continuen sent competència i funció pròpia de l’administració esportiva de les Illes Balears.
2. L’exercici de la potestat disciplinària en els termes prevists en la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears.

4.2.2 A més de les funcions establertes anteriorment, es podran determinar altres funcions públiques administratives que, per delegació, i sota els criteris, la tutela i el control de l’administració esportiva competent, pot exercir la Federació,

4.2.3 De conformitat amb els supòsits i els procediments legals i reglamentaris establerts a l’efecte, l’ administració esportiva competent pot suspendre o anul·lar els acords i els actes que dicti la Federació en l’exercici de les funcions públiques de caràcter administratiu que siguin contraris a l’ordenament jurídic o als seus estatuts i reglaments. Això s’entén sens perjudici de la facultat de suspensió i anul·lació dels acords i actes federatius per part de l’autoritat judicial competent.

Article 5 – Drets i deures dels membres de la Federació

5.1 Els drets dels membres de la Federació són els següents:

1. Participar com a electors i elegibles als òrgans de representació i de govern i als altres òrgans complementaris de la Federació en les condicions que estableixen aquests Estatuts.
2. Expressar lliurement les seves opinions al si de la Federació, amb subjecció a la legislació vigent.
3. Participar en les competicions oficials, d’acord amb el que disposen aquests Estatuts i els reglaments corresponents.
4. Figurar a les classificacions oficials que publiqui la Federació, sempre que compleixin els requisits esportius necessaris.
5. Acudir als òrgans competents per instar al compliment dels compromisos o obligacions reglamentaris o contractuals derivats de les seves relacions esportives.
6. Conèixer, en cas d’infracció de les regles del joc i abans que caduqui el termini del procediment de què es tracti, la imputació que es realitza en contra seu, i també efectuar les al·legacions que estimin convenients i proposar les proves corresponents.
7. Recórrer contra els acords que dicti en primera instància el Comitè de Competició o el Jutge Únic davant del Comitè d’ Apel·lació, i recórrer en contra davant Tribunal Balear de l’Esport.
8. Impugnar el cens i tenir accés al reglament i al calendari electoral i a la resta d’informació electoral en la forma que estableixen aquests Estatuts.
9. Utilitzar les instal·lacions i els locals de titularitat de la Federació de conformitat amb les regles d’ús que s’estableixin reglamentàriament.
10. Els altres drets derivats de la Llei i d’ aquests Estatuts.

5.2 Els deures dels membres de la Federació són els següents:

1. Complir i fer complir les disposicions legals, aquests Estatuts i altres reglamentacions de la Federació i les normes pròpies per les quals es regeixin.
2. Promoure i contribuir al compliment de les activitats federatives, tant esportives com de participació en òrgans directius, representatius o d’altres, quan correspongui.
3. Sotmetre’s a l’autoritat dels organismes federatius de què depenguin, complir-ne els acords, les ordres o les instruccions i, si cal, les sancions que els siguin imposades i, en el cas de clubs esportius, cedir les seves instal·lacions quan siguin necessàries per fer-hi els actes o les competicions que organitzin i sempre que ho permetin les seves pròpies activitats.
4. Contribuir als pressuposts de la Federació pagant les quotes i les altres obligacions pecuniàries que aprovi l’Assemblea General, i també les multes en què puguin incórrer per sanció federativa. La Junta Directiva pot acordar donar de baixa les persones o les entitats que incompleixin les obligacions previstes en aquest paràgraf, la qual cosa s’ha de comunicar, perquè ho ratifiqui l’Assemblea General en la primera sessió que faci després de l’ acord de la Junta Directiva.
5. No infringir la disciplina federativa en cap dels seus àmbits ni crear directament o indirectament situacions que puguin derivar en greuge o molèstia, i neutralitzar pels mitjans més eficaços les que eventualment sorgeixin.
6. Contestar puntualment les comunicacions rebudes dels òrgans superiors, i facilitar-los totes les dades i els informes que sol·licitin.
7. Quant als clubs esportius, exigir i tramitar l’obtenció de llicència dels esportistes per a tots els socis que practiquin la modalitat i/ o les disciplines esportives de la Federació.
8. Sotmetre’s, si escau, a un reconeixement mèdic previ a l’obtenció de la llicència que garanteixi l’aptitud per practicar la modalitat esportiva corresponent, i als controls antidopatge que s’estableixin durant les competicions esportives o, d’acord amb aquestes, a petició de la Federació.
9. A les modalitats esportives en què participin animals, cal aportar les proves necessàries i els certificats per a la participació correcta dels animals en competicions oficials i complir les restriccions que puguin dictar les autoritats autonòmiques, estatals o internacionals, amb motiu d’epidèmies o altres malalties contagioses.
10. Qualssevol altres que fixin les disposicions legals, aquests Estatuts i els reglaments.

CAPÍTOL 11 – ÒRGANS DE GOVERN, DE GESTIÓ 1 REPRESENTACIÓ

Secció 1a. Normes generals

Article 6 – Normes generals

6.1 La Federació Balear de Caça s’organitza funcionalment d’acord amb l’article 1 d’aquests Estatuts i segons els principis de representació democràtica d’associacions esportives.

6.2 La Federació té els òrgans següents:

1. Un òrgan de govern, denominat Assemblea General.
2. Un òrgan de gestió i administració, que pot ser de caràcter unipersonal i que coincideixi amb l’òrgan d representació, o col·legiat, cas en què es denomina Junta Directiva. Aquesta Federació opta per tenir un òrgan de gestió i administració de caràcter col·legiat, que es denomina Junta Directiva.
3. Un òrgan de representació, la titularitat del qual exerceix el president de la Federació.

6.3 Així mateix es preveu, per al bon funcionament de la Federació, la creació dels òrgans complementaris següents: el Comitè de Competició o Jutge Únic, el Comitè d’ Apel·lació, el Comitè de Jutges i el Comitè de Tècnics, i si escau, els que aprovi l’Assemblea General.

Secció 2a. L’Assemblea General

Article 7 – Assemblea General. Composició

• L’Assemblea General és el màxim òrgan de govern de la Federació, constituïda segons els criteris de representació democràtica, i els seus acords vinculen tots els membres.
• Correspon un vot a cada membre de l’Assemblea General. Si un membre de l’Assemblea deixa de ser-ho, no podrà ser substituït per un altre. Si l’Assemblea perd més del 50% dels membres, s’ha de tornar a iniciar el procés electoral.

Article 8 – Proporcionalitat per illes en la composició de l’Assemblea General

La distribució dels membres de l’ Assemblea General per illes s’ha d’establir en funció del nombre de clubs esportius i entitats privades entre les finalitats socials de les quals s’inclogui el foment i la pràctica de l’activitat física i esportiva, adscrits a la Federació i que compleixin els requisits que s’exposen a continuació. Els clubs esportius:

1. Han d’estar inscrits en el Registre d’Entitats Esportives de les Illes Balears amb una antiguitat mínima d’ un any, a partir de la publicació de la Resolució del conseller competent en matèria d’esports, per la qual s’estableix l’inici dels processos electorals corresponents de les federacions esportives de les Illes Balears per a la constitució de les assemblees generals respectives i per a l’elecció dels presidents corresponents.
2. Han d’estar adaptats a la normativa vigent en matèria esportiva.
3. Han d’haver participat en alguna competició oficial durant el darrer any.

S’entén per participació —a l’efecte d’aquest article— l’organització per part d’un club o la contribució conjunta amb altres clubs al desenvolupament de l’organització d’una competició oficial, o bé que l’esportista hagi pres part en una competició oficial.

 

Article 9 – Sistemes de representació

La Federació ha d’optar per un d’ aquests dos sistemes de representació:

1. Opció 1: clubs esportius i altres entitats privades entre les finalitats socials de les quals s’inclogui el foment i la pràctica de l’activitat física i esportiva, representats pel president o per la persona que la Junta Directiva d’aquelles hagi designat.
2. Opció 2: diferents estaments esportius, representats mitjançant l’elecció per sufragi lliure, igual, directe i secret dels components federats de tots els estaments de la modalitat esportiva i entre aquests i, si escau, de les diferents disciplines esportives.

Article 10 – Sistema de representació per clubs i altres entitats privades (opció 1)

10.1 Té la condició d’assembleista el president o la persona que el club o l’entitat privada designi d’entre els membres de l’òrgan directiu corresponent, la qual cosa s’ha d’acreditar mitjançant la presentació del poder notarial corresponent a aquest efecte.

10.2 El nombre màxim de membres de l’Assemblea General és igual al de clubs i d’entitats privades que figurin en el cens electoral. El nombre mínim de membres és de 5 en el supòsit que la Federació tengui menys de 100 llicències vigents, o de 16 si en té més de 100.

Article 11 – Sistema de representació per estaments (opció 2)

11.1 Tenen la condició d’assembleistes les persones representants de cada un dels diferents estaments esportius elegits per sufragi lliure, igual, directe i secret pels component federats de tots els estaments de la modalitat esportiva i entre aquests i, si escau, de les diferents disciplines esportives.

11.2 Són estaments amb representació a l’Assemblea General els següents:

1. Els clubs esportius, les seccions de clubs esportius i les seccions esportives de les entitats no esportives de la Federació inscrits en el Registre d’Entitats Esportives de les Illes Balears.
2. Els esportistes.
3. Els tècnics i les tècniques.
4. Els jutges o els àrbitres.
5. Altres col·lectius interessats en l’àmbit esportiu, si l’ Assemblea General preparatòria del corresponent procediment electoral així ho decideix.

11.3 El nombre màxim de membres de l’Assemblea General és de 80. El nombre mínim és de 5 en el supòsit que la Federació tengui menys de 100 llicències vigents, o de 16 si en té més de 100.

11.4 La representació dels diferents estaments a l’Assemblea General s’ha d’ajustar a les proporcions que s’indiquen a continuació:

1. 1. Clubs esportius: entre el 40% i el 60%.
   2. Esportistes: entre el 25% i el 40%.
   3. Tècnics i tècniques: entre el 10% i el 15%.
   4. Jutges i jutgesses o àrbitres: entre el 5% i el 10%.
   5. Altres col·lectius interessats: fins al 5%, si s’escau.

Quan, d’acord amb les peculiaritats de la Federació no hi hagi algun dels estaments esportius, la totalitat d’aquesta representació s’ha d’atribuir proporcionalment a la resta i el repartiment s’ha de fer de manera que no se superi el percentatge màxim establert.

Els percentatges resultants no poden superar el màxim total dels membres que integren l’Assemblea.

Els percentatges resultants iguals o inferiors a 0,50% no computen i acreixen l’estament immediatament anterior d’acord amb l’ordre establert al principi d’aquest apartat. Els que superin el 60% s’entendran com una persona representant, sempre que no se superi el màxim de membres de l’Assemblea.

Si el càlcul del percentatge resulta igual o inferior a 0,50%, s’ha de prendre el nombre sencer inferior, i si resulta superior a 0,50% s’ha de prendre el nombre sencer immediatament superior. Tots els càlculs s’han de fer amb dos decimals.

Article 12 – Competències de l’Assemblea General

12.1 En general, son competències de l’ Assemblea General:

1. Aprovar l’informe o la memòria de les activitats de l’exercici anterior que la Junta Directiva ha de presentar.
2. Aprovar la liquidació de l’exercici econòmic vençut, amb el tancament del balanç i el compte de resultats, i aprovar el pressupost per a l’exercici econòmic següent.
3. Aprovar el Pla general d’actuació anual, els programes i les activitats esportives i els seus objectius.
4. Resoldre les propostes que la Junta Directiva acordi sotmetre-li.
5. Resoldre les propostes que les entitats afiliades li presentin, sempre que obtinguin el suport del 10% del total d’afiliats i es presentin per escrit.
6. Aprovar qualsevol modificació o reforma dels Estatuts i dels reglaments.
7. Aprovar el vot de censura.
   1. Fixar la quantia de la quota d’afiliació.
   2. Establir les quotes extraordinàries.
   3. Aprovar la compra, la venda o el gravamen de béns o la concertació de préstecs, el valor dels quals superi el 25% del pressupost anual de l’exercici.
   4. Establir el règim disciplinari.
   5. Proposar la incorporació o la segregació d’alguna disciplina esportiva a la Federació o la seva fusió amb una altra federació.
   6. Acordar la dissolució de la Federació.
   7. Qualsevol altra que acordi l’Assemblea General, en el marc de les funcions pròpies de la Federació.

12.2 En els processos electorals, són competències de l’Assemblea General:

1. Aprovar la convocatòria d’eleccions, el reglament, el calendari, les paperetes i els sobres, com també el cens electoral.
2. Decidir si el president ha d’assumir totes les funcions de gestió i administració, com a òrgan unipersonal, o si aquestes funcions s’han d’encomanar a una Junta Directiva.
3. Determinar si la competència per designar la Junta Directiva correspon al president o a l’Assemblea General.
4. Elegir el president de la Federació d’entre els membres per sufragi lliure, secret i directe.
5. Elegir, d’entre els membres, els components que han de formar part de la Junta Directiva, en el cas que la Federació prevegi expressament aquesta forma d’elecció. També ha de determinar el nombre mínim i el màxim d’integrants, que no pot ser inferior a 5 ni superior a 29, i dels càrrecs que s’hi han d’ocupar. Els membres de la Junta Directiva, en el supòsit que aquesta la designi el president, poden tenir o no la condició d’ assembleistes.

Article 13 – Sessions ordinàries i extraordinàries de l’Assemblea General

13.1 Les sessions de l’Assemblea General poden ser ordinàries i extraordinàries.

13.2 Té la consideració d’ordinària la sessió de l’Assemblea que preceptivament fa la Federació una vegada l’any per conèixer i decidir sobre qualsevol matèria de la seva competència i com a mínim sobre les assenyalades en els apartats a), b) i c) de l’article 12.1 d’aquests Estatuts.

La sessió ordinària ha de tenir lloc, necessàriament, dins dels tres mesos naturals següents a l’acabament de la temporada, segons fixa l’article 67 d’aquests Estatuts.

13.3 Tenen a consideració d’extraordinàries la resta de sessions que es convoquin durant la temporada.

Article 14 – Convocatòria 

14.1 La convocatòria de les sessions s’ha d’efectuar segons l’acord previ de la Junta Directiva, a iniciativa del president o a petició dels membres que representin un nombre no inferior al 25% del total dels membres de l’Assemblea. En aquest últim cas, des del dia en què la Junta Directiva rebi la sol licitud i la convocatòria no poden passar més de trenta dies.

14.2 Si no s’estableix la convocatòria de l’Assemblea General, la direcció general competent en matèria esportiva, a petició de la part interessada o d’ofici, ha de requerir l’òrgan competent de la Federació perquè l’efectuï.

Si així i tot, l’òrgan competent no fa la convocatòria en un termini de quinze dies, la direcció general competent en matèria esportiva la pot convocar directament, tot això amb independència de les responsabilitats disciplinàries que es puguin derivar dels incompliments.

14.3. Entre la convocatòria i la data de la sessió han de transcórrer, com a mínim, trenta dies naturals, excepte en el cas de les sessions relatives als processos electorals, en què serà la Resolució del conseller competent en matèria d’esports per la qual s’estableixi l’inici dels processos electorals corresponents de les federacions esportives de les Illes Balears, per a la constitució de les assemblees generals respectives i per a l’elecció dels presidents corresponents, que ho determinarà.

14.4 La convocatòria s’ha d’adreçar per escrit i s’hi han d’indicar la data, l’hora, el lloc i l’ordre del dia. També s’ha d’anunciar, com a mínim, en una publicació d’àmbit balear.

Article 15 – Informació

15.1 Les informacions dels punts sobre els quals s’ha de tractar en la sessió s’han de posar a l’abast dels membres a la seu de La Federació o a les delegacions territorials amb una antelació mínima de quinze dies naturals a la data de la sessió, i de set dies naturals per als supòsits relatius a processos electorals dels membres de l’Assemblea General i de la Junta Directiva.

15.2 En cas de dubte, quan un membre de l’ Assemblea General requereixi més informació, pot adreçar-se directament al president de la Federació per sol licitar-la-hi. Sempre que sigui possible atendre aquesta sol·licitud, el president disposa de deu dies per contestar, que es redueixen a cinc dies per als supòsits relatius a processos electorals de l’ assemblea General i la Junta Directiva. En cas de no poder-se contestar, s’ha de donar una resposta raonada.

Article 16 – Constitució de l’Assemblea General 

16.1 Les sessions es consideren vàlidament constituïdes en primera convocatòria quan hi concorrin la majoria dels seus membres, sempre que hi sigui present el president de la Federació o qui el o la substitueixi. Així mateix, ha d’assistir-hi el secretari, però si és assembleista la seva presencia comptarà únicament a l’efecte del còmput d’assistència i, en aquest cas, disposa de vot com qualsevol assembleista.

16.2 En segona convocatòria, la sessió queda vàlidament constituïda qualsevol que sigui el nombre d’assistents. També hi és d’aplicació el que s’exposa en el paràgraf anterior respecte al president i el secretari.

16.3 Entre la primera i la segona convocatòria han de transcórrer com a mínim 30 minuts.

Article 17 – Desenvolupament de les sessions

17.1 El president, que és el president de la Federació, o la persona que el substitueix, presideix la sessió de l’Assemblea General, dirigeix els debats, concedeix i retira els torns de paraula, fixa la durada màxima de les intervencions, ordena les votacions i disposa tot el que contribueixi al bon ordre de la votació. Si es produeixen circumstàncies que alterin de manera greu l’ordre o impossibilitin la continuïtat de la sessió, el president pot suspendre-la. En aquest cas, la sessió s’haurà de reprendre en un termini no superior a quinze dies. En el supòsit dels procediments electorals, el termini serà de set dies.

17.2 El secretari, que és el secretari de la Federació, ha d’estendre l’acta corresponent de totes les reunions, amb indicació dels assistents —si ho són en qualitat d’assembleistes o si hi assisteixen com a convidats, els quals no tindran dret a vot—, dels acords adoptats, del resultat de les votacions i, si escau, dels vots particulars contraris a l’acord adoptat i també de qualsevol altra incidència.

17.3 A la mateixa sessió, l’ Assemblea General ha d’aprovar l’acta, que ha d’estendre i signar el secretari, amb el vistiplau del president. El secretari n’ha de trametre, en un termini màxim de 30 dies, una còpia a la direcció general competent en matèria esportiva.

Article 18 – Acords de l’Assemblea General

18.1 Els acords de l’ Assemblea General s’han d’adoptar per majoria simple dels membres presents en el moment de la votació.

18.2 Això no obstant, s’exigeix majoria de dos terços dels vots dels membres presents en la sessió de l’assemblea General per adoptar els acords següents:

1. a) L’extinció de la Federació.
2. La dissolució de la Federació.
3. El vot de censura.
4. La modificació dels Estatuts.

Secció 3a. La Junta Directiva

Article 19 – La Junta Directiva. Funcions

19.1 La Junta Directiva és l’òrgan de gestió i administració de la Federació, llevat que el president hagi assumit totes les funcions de gestió i administració, d’acord amb el que estableix l’article 6.2.b) d’aquest Estatuts.

19.2 La Junta Directiva té encomanades les funcions de gestió administrativa i econòmica dels assumptes federatius, que ha de desenvolupar d’acord amb les directrius que emanin del president o de l’ Assemblea General, si escau.

19.3 També corresponen a la Junta Directiva les funcions següents:

1. Acordar l’admissió dels futurs membres de la Federació que ho hagin sol·licitud per escrit.
2. Presentar davant de l’Assemblea General, una vegada finalitzat l’exercici, l’informe o la memòria de les activitats realitzades i la liquidació de l’exercici econòmic vençut, amb el balanç, el compte de resultats, el pressupost i el pla general d’actuació per a l’exercici següent.
3. Dur a terme les facultats de disposició econòmica establertes en l’article 71 dels Estatuts.
4. Estudiar i redactar les ponències que cal sotmetre a la consideració de l’Assemblea General.

Article 20  – Composició de la Junta Directiva en el supòsit que sigui un òrgan col·legiat

20.1 La Junta Directiva estarà composta per un mínim de cinc membres i un nombre màxim que no pot ser en cap cas superior al nombre total dels membres de l’Assemblea General.

20.2 La Junta Directiva té un president, que ho és també de la Federació, un secretari, un tresorer, un o diversos vicepresidents i els vocals.

El Secretari de la Junta Directiva, que també ho és de la Federació, i el tresorer, tenen veu però no vot.

20.3 Totes les illes han d’esta representades a la Junta Directiva.

20.4 També han d’estar representades a la Junta Directiva les disciplines esportives que la Federació tengui reconegudes, sens perjudici que aquesta estableixi en l’àmbit intern les seccions, les comissions o els comitès tècnics corresponents en relació amb cada una de les disciplines reconegudes oficialment.

20.5 Tots els càrrecs són honorífics. L’Assemblea General pot establir, amb caràcter excepcional, una compensació econòmica per a un membre de la Junta Directiva per la seva dedicació exclusiva, i tal compensació ha de constar de forma diferenciada en el pressupost. En cap cas, la compensació econòmica pot ser satisfeta amb càrrec a les subvencions públiques que percebi la Federació.

Article 21 – Convocatòria i reunions de la Junta Directiva

21.1 Correspon al president la convocatòria de les reunions de la Junta Directiva. També tenen la facultat d’exigir-ne la convocatòria un terç dels membres de la Junta Directiva i en aquest cas s’ha de convocar dins dels cinc dies següents a la sol licitud i la sessió ha de tenir lloc en un termini no superior a quinze dies. En el cas que no es faci dins d’aquest termini la pot convocar el membre de més edat, d’entre els sol·licitants de la Junta Directiva.

21.2 Com a mínim s’ha de dur a terme una sessió per trimestre.

21.3 La Junta Directiva queda vàlidament constituïda, als efectes de dur a terme les sessions, per almenys la meitat dels membres que la componen, i els acords s’han d’adoptar per majoria simple dels assistents amb dret a vot.

El vot de qualitat del president dirimeix els empats.

21.4 Els membres de la Junta Directiva poden exigir que es faci constar a l’acta el vot que emetin contra una decisió o un acord, i també la seva explicació de manera breu.

21.5 També podran assistir a les sessions de la Junta Directiva, amb veu però sense vot els representants d’altres organismes federatius o les persones a les quals la Junta Directiva estimi convenient de convidar.

Article 22  – Cessament 

El cessament del president i dels membres de la Junta Directiva es produeix per les causes següents:

1. Quan finalitzi el mandat natural pel qual van ser elegits.
2. Per la pèrdua de qualsevol de les condicions necessàries per ser elegits.
3. Per mort o incapacitat que impedeixi l’exercici del càrrec.
4. Per decisió disciplinaria executiva que inhabiliti per ocupar càrrecs dels òrgans de govern o representació de la Federació. En aquest cas, i independentment del temps pel qual ha estat inhabilitat, no pot ocupar novament cap càrrec fins que acabi el mandat.
5. Per aprovació d’una moció de censura.
6. Per dimissió. Aquesta ha de ser per escrit i ha d’anar adreçada a la Federació.

Article 23 – Vot de censura

23.1 Perquè es pugui sol·licitar un vot de censura contra el president de la Junta Directiva, contra la totalitat de la Junta Directiva o contra qualsevol dels seus membres, es necessita un escrit motivat amb les signatures i els requisits necessaris per identificar els autors de la sol·licitud, els quals almenys han d’arribar al 25% dels membres de l’ Assemblea General, i la proposta d’un candidat alternatiu.

23.2 Una vegada presentada la sol·licitud davant del secretari de la Federació, s’ha de constituir, en el termini dels deu dies següents, una mesa de cinc persones composta dos membres de la Junta Directiva designats per aquesta, els dos primers membres que signen la sol·licitud i un delegat designat per la direcció general competent en matèria esportiva, que hi ha d’actuar com a president.

23.3 Després que la Mesa hagi comprovat l’adequació de la sol·licitud als requisits esmentats en el primer punt, i en un termini de cinc dies, la Junta Directiva ha de convocar els membres de l’Assemblea General perquè tengui lloc la sessió en un termini no inferior a deu dies ni superior a vint dies naturals, comptadors des de l’endemà de la convocatòria, a fi de dur a terme la votació. Prèviament s’hauran de tenir en compte les al·legacions que s’hagin presentat.

23.4 En cas que la Junta Directiva no nomeni els membres de la Mesa o no convoqui els membres de l’Assemblea General, la direcció general competent en matèria esportiva, a petició dels dos primers signants de la sol·licitud, pot requerir la Junta Directiva perquè ho dugui a terme. El fet que la Junta Directiva no ho faci en el termini que se li ha indicat, la direcció general competent en matèria esportiva ha de nomenar discrecionalment els membres de la Mesa que faltin o, si és procedent, convocar directament l’Assemblea General amb la finalitat de realitzar la votació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que hi siguin d’aplicació.

23.5 La Mesa ha de controlar la votació i resoldre tots els incidents i les reclamacions que es puguin produir, tenint en compte que els acords son immediatament executius, i sense que s’interrompi ni pugui suspendre’s per aquesta causa la votació. Una vegada finalitzada la votació, la Mesa ha de dur a terme l’escrutini. Contra la resolució final de la Mesa poden interposar-se els recursos corresponents.

23.6 El vot de censura només es pot acordar mitjançant el vot favorable de dos terços dels membres de l’Assemblea General.

23.7 Una vegada que s’acordi el vot de censura, el president, la Junta Directiva o els membres que afecti han de cessar en el càrrec immediatament, i la persona o les persones proposades queden automàticament investides en el càrrec.

23.8 Només es poden proposar dos vots de censura durant el mandat de la Junta Directiva i ha de transcórrer, necessàriament, com a mínim un any entre la primera i la segona de les propostes.

Secció 4a. Òrgans de representació

Article 24 – La Presidència

24.1 El president assumeix la representació legal de la Federació, disposa i efectua les convocatòries de l’Assemblea General i, si escau, de la Junta Directiva, presideix les sessions d’aquests òrgans, executa els acords que s’hi adoptin i exerceix el vot de qualitat en cas d’empat.

24.2 Si el president és també l’òrgan unipersonal de gestió i administració de la Federació, ha d’exercir també les funcions de gestió administrativa i econòmica dels assumptes federatius.

24.3 El càrrec de president és elegit cada quatre anys, coincidint amb els anys de Jocs Olímpics d’estiu, mitjançant sufragi lliure, secret i directe per i d’entre els membres de l’Assemblea General d’acord amb el procediment establert en el capítol III d’aquests Estatuts.

Article 25 – La Vicepresidència

El vicepresident o els vicepresidents substitueix o substitueixen el president en cas de cessament, dimissió, absència, vacant o malaltia. En cas que hi hagi diversos vicepresidents, la substitució es fa per ordre de nomenament, i en cas d’impossibilitat per ocupar aquest càrrec, el substitueix el membre de la Junta Directiva de més edat. Aquesta  substitució no pot ser mai superior a un període de dotze mesos.

Article 26 – Delegacions insulars

26.1 La Federació Balear de Caça pot descentralitzar el seu funcionament a les illes en les quals es consideri necessari, mitjançant la designació, per part del president de la Federació, dels delegats insulars d’entre els assembleistes de l’illa corresponent.

26.2 Els delegats insulars exerceixen, a tots els efectes, la representació de la Federació en  l’ àmbit territorial corresponent i també presideixen la delegació insular corresponent.

26.3 Les delegacions insulars es regulen per les normes següents:

1. La gestió econòmica vendrà determinada per acord de l’ Assemblea.
2. La gestió esportiva vendrà determinada per acord del Comitè Tècnic de la Federació.

26.4 Les delegacions insulars estan sotmeses a la tutela i disciplina de la Federació, i no gaudeixen de personalitat jurídica pròpia o diferent de la Federació.

Secció 5a. Òrgans complementaris

Article 27 – Òrgans complementaris

27.1 Per al bon funcionament de la Federació Balear de Caca es creen els òrgans complementaris següents:

1. A) En l’àmbit disciplinari:

• Comitè de Competició Esportiva: és un òrgan col·legiat constituït per un nombre de membres no inferior a tres ni superior a cinc, un dels quals ha de ser llicenciat en dret, assistits per un secretari amb veu però sense vot, d’entre els membres del qual és necessari nomenar un president. El seu mandat és d’un màxim de quatre anys.

S’han de convocar els membres en la forma i amb la periodicitat que estableixin les normes reglamentàries de la Federació. En qualsevol cas, com a mínim, s’ha de reunir una vegada l’any i sempre que es consideri oportú per al compliment normal de les seves obligacions.

El Comitè de Competició Esportiva és l’òrgan de la Federació encarregat d’enjudiciar i resoldre d’ofici o a instància de part els assumptes de la seva competència en matèria competitiva i disciplinària esportiva, a través de la tramitació del procediment ordinari que estableixin les normes reglamentàries de la Federació, el qual ha d’ajustar-se als criteris i a les regles de la legislació general en matèria sancionadora.

Els acords del Comitè d Competició Esportiva s’han de prendre per majoria simple dels membres, i president disposa de vot de qualitat en cas d’empat.

Mitjançant acord de ľ Assemblea General, aquest Comitè podrà ser substituït per un òrgan unipersonal denominat Jutge Únic, el qual, així mateix, cal que sigui llicenciat en dret, amb experiència en matèria juridicoesportiva, assistit per un secretari amb veu i sense vot.

• Comitè Apel·lació: és un òrgan col·legiat constituït per un nombre de membres no inferior a tres ni superior a set, un dels quals ha de ser, preferentment, llicenciat en dret, d’entre els membres del qual cal nomenar un president i un secretari.

Aquest òrgan ha de resoldre en segona instància els recursos interposats contra els acords del Comitè de Competició Esportiva o del Jutge Únic, contra els acords definitius adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans competents dels clubs esportius i contra les decisions que dicten els òrgans electorals de les entitats federatives.

Els acords del Comitè d’apel·lació s’han de prendre per majoria simple dels membres.

1. B) En ľ àmbit competitiu:

• El Comitè de Jutges o Àrbitres
• El Comitè de Tècnics

Els comitès de jutges o àrbitres i el de tècnics, se sotmeten a les normes següents:

1. El president de la Federació ha de proposar tres persones per ocupar el càrrec de president de cada comitè ďentre els membres de ľestament respectiu. Aquests n’elegeixen el president.
2. El secretari del Comitè o, subsidiàriament el secretari de la Federació, ha ďestendre acta de totes les reunions dels comitès, amb indicació dels assistents, dels acords adoptats, del resultat de les votacions i, si escau, dels vots particulars contraris a l’acord adoptat, i també de qualsevol altra circumstància que es consideri d’interès.

Els vots contraris a l’acord adoptat, el qual ha de constar a ľacta corresponent, eximeixen de les responsabilitats que es puguin derivar.

27.2 La Federació pot preveure la creació d’altres òrgans complementaris que cregui convenient mitjançant el corresponent acord de ľ Assemblea General.

CAPÍTOL 111

PROCEDIMENT ELECTORAL FEDERATIU

Secció 1a. Disposicions comunes

Article 28  – Convocatòria d’eleccions

28.1 La Federació Balear de Caça ha de convocar eleccions o promoure’n la convocatòria per constituir l’Assemblea General i elegir el president de la Federació i, si escau, l’òrgan de gestió i administració, d’acord amb el que disposen la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, el Decret 86/2008, d’1 d’agost, pel qual es regulen els processos electorals de les federacions esportives de les Illes Balears, la Resolució del conseller competent en matèria d’esports per la qual s’estableix l’inici dels processos electorals de les federacions esportives de les Illes Balears per a la constitució de les assemblees generals respectives i per a l’elecció dels presidents corresponents, i aquests Estatuts.

28.2 La convocatòria del procés electoral de la Federació ha de tenir lloc cada quatre anys i ha de coincidir amb l’any olímpic (Jocs Olímpics d’estiu).

Article 29 – Actuacions prèvies a ambdós sistemes de representació electoral

29.1 Abans de l’inici del procés electoral l’òrgan de gestió i administració ha de convocar una Assemblea General Extraordinària per aprovar els acords següents:

• El sistema de representació elegit, d’acord amb l’article 9 d’ aquests Estatuts: opció 1 o opció 2.
• La forma de representació de l’òrgan de gestió i administració: unipersonal o col·legiat. En aquest darrer cas també s’ha de decidir si la Junta Directiva l’ha de nomenar el president o l’ha d’escollir l’ Assemblea General, així com el nombre de membres que ha de formar part d’aquesta Junta Directiva.
• La forma de presentació de candidatures a president i, si escau, a la Junta Directiva: llista oberta o llista tancada.
• La proporcionalitat per illes i la proporcionalitat per estaments – en el cas de l’opció 2 – per a l’elecció d’assembleistes i el nombre total màxim i mínim de membres de la futura Assemblea General.

29.2 A continuació, l’òrgan de gestió i administració ha de proposar a l’ Assemblea l’aprovació de la documentació electoral elaborada prèviament (reglament, calendari, cens electoral, model de paperetes i sobres), així com una data per a l’elecció dels assembleistes i ha d’efectuar el sorteig dels membres que han d’integrar la Junta Electoral entre tots els assembleistes (membres titulars i suplents).

Aquesta convocatòria s’ha de publicar en un diari d’àmbit balear. L’acta d’aquesta Assemblea General Extraordinària s’ha de trametre juntament amb la documentació electoral aprovada i resta de punts de l’ordre del dia a la Direcció General d’Esports perquè puguin ser ratificats.

Article 30 – Configuració de l’Assemblea General

La Federació Balear de Caça opta pel sistema de representació per estaments (opció 2).

Article 31- Documentació electoral

31.1 L’òrgan de gestió i administració de la Federació ha d’elaborar un reglament electoral, un calendari, un cens i un model de paperetes i de sobres. Aquesta documentació s’ha de sotmetre a l’aprovació de l’ Assemblea General abans de l’inici del procés electoral corresponent.

El reglament ha d’incloure:

• El resultat de la proporcionalitat per illes i la proporcionalitat per estaments – en el cas de l’opció 2 – resultant de l’acord adoptat.
• El nombre màxim i mínim d’assembleistes que han d’integrar la futura Assemblea.
• La data per a l’elecció dels assembleistes en el cas de l’opció 2.

31.2 La Junta Electoral, un cop admeses i publicades les candidatures, ha d’elaborar una papereta per votar, que és l’única vàlida per emetre el vot, que ha de contenir el nom i els llinatges del candidat i el club esportiu o entitat privada que representa, i un sobre. La papereta i el sobre han de portar el segell original de la Federació.

Article 32 – La Junta Electoral

32.1 L’òrgan de gestió i administració de la Federació ha de designar la Junta Electoral per sorteig d’entre els membres de l’Assemblea General, la qual ha d’estar formada per tres membres titulars i tres suplents. S’ha de procurar que almenys un d’aquests membres sigui  llicenciat en dret.

32.2 Els components de la Junta Electoral han de prendre possessió del càrrec i l’han de constituir formalment en el termini que fixi l’òrgan de gestió i administració. En l’acte de constitució han d’elegir el president i el secretari, càrrec que ha d’estendre acta de totes les sessions i dels acords que prengui la Junta Electoral amb el vistiplau del president. La Junta Electoral així constituïda ha de mantenir el mandat i les funcions fins que acabi el procés electoral.

32.3 El càrrec de membre de la Junta Electoral és obligatori i incompatible amb la condició de candidat o de familiar de candidat, tant per afinitat com per consanguinitat fins al tercer grau, i amb la de membre de la Junta Directiva. Si es produeix aquesta incompatibilitat o concorre en l’electe alguna circumstància plenament justificativa de la impossibilitat d’exercir el càrrec, l’ha de substituir la persona suplent elegida.

Article 33 – Funcions de la Junta Electoral

La Junta Electoral té les funcions següents:

1. Conèixer i resoldre les reclamacions que presentin els membres de l’Assemblea General respecte a les llistes electorals d’electors i elegibles.
2. Admetre o refusar les candidatures i proclamar-les.
3. Decidir, a instància de qualsevol membre de l’Assemblea o candidat, o per iniciativa pròpia, sobre qualsevol incident que sorgeixi en el curs del procés electoral que pugui constituir una infracció o desviació de la normativa electoral o que pugui afectar els principis de publicitat, d’igualtat d’oportunitats, de llibertat, de no-discriminació i de secret de vot, que han de ser presents en tot el procés electoral.
4. Publicar els resultats de les eleccions i dur a terme les comunicacions que legalment s’estableixin.
5. En general, conèixer i resoldre les reclamacions que presentin els membres l’Assemblea General o els candidats en qualsevol fase del procés electoral.

Article 34 – Reclamacions davant la Junta Electoral

Totes les reclamacions davant la Junta Electoral s’han de fer en un termini màxim de tres dies després que s’hagi produït el fet objecte d’impugnació, i la resolució de la Junta, que és executiva, s’ha de dictar dins els tres dies següents, comptadors a partir de l’endemà de la presentació de la reclamació.

Article 35 – Recursos contra els acords de la Junta Electoral

Contra els acords de la Junta Electoral de la Federació es pot interposar un recurs davant el Tribunal Balear de L’Esport en un termini de tres dies, comptadors a partir de l’endemà de la recepció de la notificació de la resolució de la Junta Electoral. L’acord del Tribunal Balear de l’Esport exhaureix la via administrativa.

Article 36 – Mesa electoral

• Les meses electorals ha d’estar compostes per un president, un secretari i un vocal titulars i tres suplents, designats pel president de la Junta Electoral, d’entre els assembleistes. El càrrec de membre d’una mesa electoral és obligatori i incompatible amb la condició de candidat o familiar de candidat, tant per afinitat com per consanguinitat fins a un tercer grau, i amb la de membre de la Junta Directiva. Si es produeix aquesta incompatibilitat o concorre en l’electe alguna circumstància plenament justificativa de la impossibilitat d’exercir el càrrec, l’ha de substituir la persona suplent elegida.
• Com a mínim hi ha d’haver una mesa electoral a cada una de les illes on l’esport es trobi implantat, d’acord amb els criteris regulats en el reglament electoral aprovat per la Federació. Si en alguna de les illes sorgeixen problemes per constituir la mesa electoral per coincidència entre els membres que la conformen i els que integren el cens electoral, aquestes persones han de sol licitar el vot anticipat d’acord amb el que disposa l’ article 40.3 d’aquests Estatuts.

Article 37 – Procediment electoral

• Correspon al conseller competent en matèria esportiva convocar els processos electorals, regular-los i determinar el període perquè es duguin a terme mitjançant una resolució que s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
• Simultàniament a la convocatòria d’eleccions, l’òrgan de gestió i administració s’ha de dissoldre i s’ha de constituir en Junta Gestora, la qual només pot realitzar actes de mera administració i gestió. Si algun membre de la Junta Gestora presenta la seva candidatura a la presidència o a qualsevol altre dels càrrecs de la Federació, prèviament n’ha de comunicar la renúncia per escrit a la Junta Electoral.

Article 38 – Termini del procediment electoral

38.1 La Federació ha de convocar el procés electoral, en tot cas, abans del 30 de setembre de l’any electoral, d’acord amb el que estableix l’article 15 del Decret 86/2008.

38.2 Per dur a terme els processos electorals s’estableix un termini màxim de sis mesos, d’acord amb el calendari electoral aprovat per la Federació.

Article 39 – Cens electoral

39.1 El cens electoral s’ha d’elaborar d’acord amb el sistema de representació que hagi triat la Federació.

39.2 El cens s’ha d’exposar a la seu de la Federació, a tots els locals socials de què disposi, a les delegacions insulars, si n’hi ha, a la pàgina web federativa i també al tauler d’anuncis de la direcció general competent en matèria esportiva, i s’ha de concedir un termini de tres dies per a possibles reclamacions, les quals ha de resoldre la Junta Electoral en el termini de tres dies. Un cop resoltes les reclamacions formulades o transcorregut el termini per presentar-les sense que se n’hagi presentat cap, el cens esdevé ferm i no s’ hi pot presentar cap tipus d’impugnació durant la resta del procés electoral.

39.3 El cens electoral ha d’estar distribuït per illes. El criteri de distribució és el de veïnatge administratiu.

Article 40 – El vot

40.1 El vot és lliure, personal, directe i secret.

40.2 No s’admet el vot per delegació.

40.3 Poden sol licitar el vot anticipat les persones físiques que actuïn amb representació a acreditada —mitjançant la presentació del poder notarial corresponent atorgat a aquest efecte— dels clubs esportius o entitats privades que tenguin dret a vot. El procediment de vot anticipat s’inicia mitjançant la presentació de la sol licitud corresponent, que ha d’efectuar la persona interessada. La sol licitud s’ha de presentar davant la direcció general competent en matèria d’esports o davant els corresponents departaments d’esports de consells insulars. A la sol·licitud, signada per la persona interessada, s’hi ha d’adjuntar la documentació següent:

• DNI original en vigor i còpia per acarar.
• Llicència federativa en vigor i de l’any o la temporada anterior, original i còpia.
• Manifestació degudament acreditada del motiu de la sol·licitud.

El termini per presentar la sol licitud s’exhaureix 25 dies abans de la data fixada per a la votació en el calendari electoral federatiu ratificat per la direcció general competent en matèria d’esports. En el termini de deu dies, la direcció general competent en matèria d’esports ha d’examinar i comprovar la documentació presentada. Si es considera correctament formalitzada la sol·licitud, la direcció general competent en matèria d’esports ho ha de comunicar tant a la persona interessada com a la Junta Electoral. En el supòsit que la sol·licitud presenti deficiències, s’ha de requerir la persona interessada perquè les esmeni, i aquesta disposa de tres dies per atendre el requeriment. Si transcorre aquest termini sense que la persona interessada esmeni les deficiències requerides, es té per desistida la seva sol·licitud.

40.4 Un cop confirmada la sol·licitud  de vot anticipat a la persona interessada, aquesta l’ha de presentar davant a direcció general competent en matèria d’esports, amb el sobre i la papereta corresponent al seu vot , abans del cinquè dia anterior al previst per a l’elecció.

40.5 La direcció general competent en matèria d’esports ha de trametre tots els vots rebuts i la documentació adjunta a la Junta Electoral, abans de les 14 hores del dia hàbil immediatament anterior al dia previst per a les eleccions.

40.6 Un cop finalitzada la votació ordinària, el president de la mesa electoral ha de comprovar amb el cens corresponent que la relació d’electors que han votat personalment no coincideix amb cap dels vots emesos anticipadament i comunicats per la direcció general competent en matèria d’esports. En haver realitzat aquestes comprovacions, el president de la mesa electoral ha d’introduir els vots anticipats, un per un, a l’urna. Si es comprova que un mateix elector ha votat anticipadament i en persona, es considera nul el vot anticipat.

Article 41 – Admissió de candidatures

41.1 Les candidatures s’han de presentar a la seu de la Federació o a les seus de les diferents delegacions insulars de la Federació, si n’hi ha, adreçades a la Junta Electoral i amb els documents que acreditin que s’acompleixen els requisits establerts en aquests Estatuts, d’acord amb el sistema de representació que hagi triat la Federació.

41.2 Els candidats no han d’haver incorregut en cap sanció que els inhabiliti per exercir un càrrec federatiu. Aquesta limitació no és d’aplicació un cop complerta la sanció o la condemna.

41.3 La Junta Electoral ha d’acordar l’admissió o no de les candidatures en el termini de tres dies hàbils des que es presentin. Contra l’acord de la Junta Electoral es pot interposar un recurs davant el Tribunal Balear de l’Esport en el termini de tres dies hàbils des que s’hagi notificat o des que la reclamació s’entengui tàcitament desestimada per no haver-se dictat una resolució expressa en el termini establert.

Article 42 – Requisits per ser candidat o candidata a president o presidenta de la Federació

Els requisits per poder ser candidat a president de la Federació Balear de Caça són:

1. Tenir el veïnatge administratiu a les Illes Balears.
2. Ser major d’edat.
3. Tenir la condició d’assembleista.
4. No haver incorregut en cap sanció imposada per l’òrgan competent que l’inhabiliti per a aquest càrrec. Aquesta limitació no és d’aplicació un cop complerta la sanció o la condemna.
5. No ocupar càrrecs polítics lligats directament a l’esport en l’àmbit local, insular, autonòmic, nacional o internacional.
6. Tenir ús ple dels drets civils.

Tot i que no tenguin la condició d’assembleista, en el cas que la Federació triï l’opció 1 de l’article 9 d’aquests Estatuts, el president i la resta de membres de la Junta Directiva de la Federació es poden presentar a la reelecció, sempre que hagin ocupat, com a mínim durant l’any anterior a la convocatòria d’eleccions, un càrrec en el si de la Junta Directiva.

Article 43 – Escrutini i proclamació de membres electes

• Un cop finalitzada la jornada electoral, la mesa ha d’iniciar l’escrutini de tots els vots emesos i ha de proclamar electes els assembleistes, d’ acord amb el sistema de representació triat per la Federació.
• En el cas que no s’hagin presentat reclamacions davant la Junta Electoral o que s’hagin presentat i s’hagin resolt, la Junta Electoral ha de trametre a la direcció general competent en matèria d’esports la relació d’assembleistes electes o nats, d’acord amb l’opció triada, mitjançant un certificat del secretari de la Junta Electoral amb el vistiplau del president de la Junta.

Article 44 – Candidatura única

Si només es presenta o resta vàlida una única candidatura, no s’ha de fer l’ acte de la votació i la Junta Electoral n’ha de donar compte a la direcció general competent en matèria esportiva perquè el director general proclami el nou president, o la Junta Directiva, si escau.

Article 45 – Manca de candidats a la Presidència

1. En cas que no es presenti cap candidat a president, la Junta Gestora, en el termini de tres mesos, ha de convocar noves eleccions.
2. Si en aquest cas tampoc no es presenten candidats, la Junta Gestora disposa novament de tres mesos per establir la convocatòria. Si durant aquest període tampoc no sorgeix cap candidat, esdevindrà president aquella persona que ho sigui del club o de l’entitat privada, més antic (quant a inscripció) i adaptat a la normativa vigent, o la persona que designi d’entre els membres de l’òrgan directiu corresponent.

Article 46  – Ratificació de la Presidència

La direcció general competent en matèria esportiva ha de ratificar el president electe. A partir de la notificació de la ratificació, el president, o la Junta Electoral, si escau, disposa d’ un termini de deu dies naturals, comptadors des de l’endemà de la jornada electoral, per comunicar a la direcció general competent en matèria esportiva la composició de la Junta

Directiva que hagi designat o que l’Assemblea General hagi elegit. La Direcció General a d’ordenar la inscripció del president i de la Junta Directiva en el Registre d’Entitats Esportives de les Illes Balears i la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Secció 2a. Sistema de representació per clubs i altres entitats privades (opció 1)

Article 47 – Configuració de l’Assemblea General

47.1 Tenen la condició d’assembleistes el president o la persona que el club o l’entitat privada designi d’entre els membres de l’òrgan directiu corresponent, la qual cosa s’ha d’ acreditar mitjançant la presentació del poder notarial corresponent a aquest efecte.

47.2 El nombre màxim de membres de l’Assemblea General és igual al de clubs i d’entitats privades que figurin en el cens electoral i el mínim és de 5 en el supòsit que la Federació tengui menys de 100 llicències vigents, o de 16 si en té més de 100.

Article 48 – Electors i elegibles

48.1 Tots els assembleistes tenen la condició d’electors i elegibles, i ho són el president o la persona que el club o l’entitat privada, designi, la qual cosa s’ha d’acreditar mitjançant la presentació del poder notarial corresponent a aquest efecte.

48.2 No són elegibles les persones que hagin estat condemnades o inhabilitades, mitjançant una resolució administrativa o una sentencia judicial fermes, per exercir càrrecs públics o federatius. Aquesta limitació no és d’aplicació un cop complerta la sanció o la condemna.

Article 49 – Cens electoral

L’òrgan de gestió i administració de la Federació ha de confeccionar el cens electoral, en el qual ha de figurar el nom de les persones físiques que representin cada un dels clubs o entitats privades.

Article 50 – Presentació de candidatures

50.1 El termini per presentar candidatures s’obre el mateix dia que es fa la convocatòria d’eleccions i es manté obert durant quinze dies naturals.

50.2 Les candidatures es poden presentar en llistes obertes o en llistes tancades.

En el procediment llistes obertes, cada càrrec s’ elegeix individualment.

En el procediment de llistes tancades, s’elegeix una llista amb el nom del candidat a president juntament amb el nom de la resta de càrrecs que formaran part de la Junta Directiva.

50.3 L’Assemblea General de la Federació ha de decidir prèviament si elegeixen únicament el president o bé si elegeixen també la resta de càrrecs de la Junta Directiva, si n’hi ha.

En el primer cas, únicament han de presentar candidatura els presidents o les persones que representin els clubs esportius o les entitats privades, amb l’acreditació adient.

En el segon cas, la Federació ha de decidir prèviament si l’elecció de la Junta Directiva és competència de la presidència o bé de l’Assemblea General. Un cop decidit això, també s’ha d’especificar el sistema d’elecció: llistes obertes o llistes tancades.

Article 51 – Admissió de candidatures

Les candidatures han d’estar avalades per un mínim del 25% d’assembleistes. Els assembleistes només poden avalar una sola candidatura.

Article 52 – Escrutini i proclamació de la presidència

52.1 S’ha de proclamar president electe la candidatura que hagi obtingut més vots vàlids. Si es produeix un empat entre dues o més candidatures, cal fer una nova votació entre els empatats el setè dia següent, als mateixos llocs, hora i condicions. En el supòsit que es repeteixi l’empat, s’ha de proclamar la candidatura que representi el club amb data d’inscripció més antiga.

52.2 Un cop transcorregut el termini de presentació d’impugnacions contra el desenvolupament del procés electoral o, si se n’han presentat, un cop resoltes aquestes per la Junta Electoral en primera instància o pel Tribunal Balear de l’Esport en segona instància, s’ha de presentar a la direcció general competent en matèria d’esports una copia acarada de l’acta de proclamació de la candidatura electa signada pel secretari amb el vistiplau del president de la Junta Electoral. També s’haurà de presentar l’esmentada copia a l’Assemblea Balear de l’Esport i a la Real Federación Española de Caza.

Secció 3a. Sistema de representació per estaments (opció 2) 

Article 53 – Estaments amb representació a l’Assemblea General

Són estaments amb representació de l’Assemblea General de la Federació els següents:

1. Els clubs esportius, les seccions de clubs esportius i les seccions esportives de les entitats no esportistes de la Federació inscrits en el Registre d’Entitats de les Illes Balears.
2. Els esportistes.
3. Els tècnics.
4. Els jutges i els àrbitres.
5. Altres col·lectius interessats en l’àmbit esportiu, si l’Assemblea General preparatòria del corresponent procediment electoral així ho decideix.

 

Article 54 – Configuració de l’Assemblea General

 54.1 Tenen la condició d’assembleistes les persones representants de cada un dels diferents estaments esportius, regulats en l’article anterior, elegits per sufragi lliure, igual, directe i secret pels components federats de tots els estaments de la modalitat esportiva i entre aquests i, si escau, de les diferents disciplines esportives.

54.2 El nombre màxim de membres de l’ Assemblea General és de 80. El mínim és de 5 en el supòsit que la Federació tengui menys de 100 llicències vigents, o de 16 si en té més de 100.

Article 55 – Proporcionalitat dels estaments en la composició de l’Assemblea General 

55.1 D’acord amb els percentatges establerts a l’article 11 d’aquests Estatuts, la representació dels diferents estaments a l’Assemblea General s’ha d’ajustar a les proporcions que s’indiquen a continuació:

1. Clubs esportius: entre el 40% i el 60%.
2. Esportistes: entre el 25% i el 40%.
3. Tècnics: entre el 10 % i el 15%.
4. Jutges o àrbitres: entre el 5% i el 10%.
5. Altres col·lectius interessats: fins al 5%, si s’escau.

55.2 Si d’acord amb les peculiaritats de la Federació, no hi ha algun dels estaments esportius, la totalitat d’aquesta representació s’ha d’atribuir proporcionalment a la resta i el repartiment s’ha de fer de manera que no se superi el percentatge màxim establert.

55.3 Els percentatges resultants no poden superar el màxim total dels membres que integren l’ Assemblea General.

55.4 Els percentatges resultants iguals o inferiors a 0,50% no computen i acreixen l’estament immediatament anterior d’acord amb l’ordre establert en l’apartat 1 d’aquest article. Els que superin el 0,60% s’entendran com una persona representant, sempre que no se superi el màxim de membres de l’ Assemblea General.

55.6 Si el càlcul del percentatge resulta igual o inferior a 0,50% s’ha de prendre el nombre sencer inferior, i si resulta superior a 0,50% s’ha de prendre el nombre sencer immediatament superior. Tots els càlculs s’han de fer amb dos decimals.

Article 56 – Documentació electoral

Una vegada aprovada tota la documentació electoral s’ha de trametre aquesta i l’acta de la sessió, en dos exemplars, a la direcció general competent en matèria esportiva perquè pugui examinar-la i ratificar-la. No es poden iniciar els processos electorals fins que la direcció general competent en matèria esportiva no ratifiqui i segelli el reglament, el calendari i el cens electoral referit a l’estament de clubs, per a la qual cosa disposa d’un termini de vint dies. En el cas que s’hi apreciïn deficiències s’ha de concedir a la Junta Directiva un termini de quinze dies per esmenar-les.

Article 57 – Electors i elegibles

57.1 Tenen la condició d’electors i elegibles les persones representants de cada un dels estaments esportius, regulats en l’article 53 d’aquests Estatuts, elegits per sufragi lliure, igual, directe i secret pels components federats de tots els estaments de la modalitat esportiva i entre aquests i, si escau, de les diferents disciplines esportives.

57.2 No obstant això, els estaments d’esportistes, de jutges o àrbitres, i de tècnics han de complir, a més del requisit de la majoria d’edat, els següents:

• Esportistes: tenir llicència en vigor i que l’hagin obtinguda, com a mínim, l’any anterior.
• Jutges o àrbitres: tenir la condició reconeguda per la Federació, sigui quina sigui la seva categoria, amb llicència vigent, obtinguda com a mínim l’any anterior.
• Tècnics: disposar de la titulació de qualsevol categoria i de llicència en vigor, obtingudes com a mínim l’any anterior.

57.3 El vot de les persones que pertanyen a aquests estaments és personal, indelegable i intransferible.

57.4 L’estament de clubs esportius, ha de complir, a més, els requisits següents:

• Estar degudament inscrit en el Registre d’Entitats Esportives de les Illes Balears amb una antiguitat mínima d’un any i adaptat a la legislació vigent.
• Haver desenvolupat alguna activitat de competició o promoció de l’esport durant l’any anterior, comptador a partir de la publicació de la Resolució del conseller competent en matèria d’esports, per la qual s’estableix l’inici dels processos electorals corresponents de les federacions esportives de les Illes Balears per a la constitució de les assemblees generals respectives i per a l’elecció dels presidents corresponents.

57.5 La representació dels clubs i de les seccions esportives de les entitats no esportives correspon al president o a la persona que aquestes entitats designin d’entre els membres de l’òrgan directiu corresponent, mitjançant poder notarial a aquest efecte.

57.6 L’estament d’altres col·lectius interessats ha de complir, en cas de persones físiques, el requisit de majoria d’edat i disposar de llicència federativa, obtinguda com a mínim l’any anterior. En cas que siguin persones jurídiques, s’haurà d’acreditar la seva inscripció en el Registre corresponent, així com la representació legal vigent de l’entitat.

57.7 No són elegibles les persones que hagin estat condemnades o inhabilitades, mitjançant una resolució administrativa o una sentència judicial fermes, per exercir càrrecs públics o federatius. Aquesta limitació no és d’aplicació un cop complerta la sanció o la condemna.

 

Article 58 – Cens electoral 

La Federació ha de confeccionar el cens electoral. Aquest ha d’estar dividit per estaments i ha de contenir les dades següents de cada integrant: nom, llinatges, edat, DNI i número de llicència. Respecte de l’estament de clubs, hi ha de figurar el nom del club, el número de registre i el domicili, i el nom i el DNI de la persona que el presideixi o representi.

Article 59 – Presentació de candidatures

59.1 El termini per presentar candidatures s’obre el mateix dia que es fa la convocatòria d’eleccions i es manté obert quinze dies naturals.

59.2 Les candidatures es poden presentar en llistes obertes o en llistes tancades.

En el procediment de llistes obertes, cada càrrec s’elegeix individualment.

En el procediment de llistes tancades, s’elegeix una llista amb el nom del candidat a president juntament amb el nom de la resta de càrrecs que formaran part de la Junta Directiva.

59.3 La Federació ha de dur a terme les eleccions en dues sessions: la primera per a la designació d’assembleistes i la segona perquè aquests elegeixin el president de la Federació d’entre els assembleistes.

Article 60 – Admissió de candidatures

Les candidatures que es presentin han d’estar avalades per un mínim del 10% de l’estament corresponent o bé per 50 membres de l’estament en qüestió.

Article 61 – Paperetes electorals i emissió del vot

61.1 La Junta Electoral ha de confeccionar la documentació electoral d’acord amb el que disposa l’article 31.2 d’aquests Estatuts. Les paperetes han d’anar encapçalades amb el segell original de la Federació i amb la denominació de l’estament en qüestió, i han de contenir el nom i els llinatges dels candidats a l’Assemblea General proclamats com a tals. Igualment, el sobre, a més del segell original de la Federació, també ha de portar el nom de l’estament en qüestió.

61.2 Els candidats que pertanyen a dos o més estaments i que compleixen les condicions exigides per a això, únicament poden presentar candidatura en representació d’un sol estament i exercir el seu dret de vot únicament en relació amb l’estament en què figuren com a candidats.

61.3 Els votants que no són candidats i que pertanyen a dos o més estaments únicament poden atorgar el seu vot a un d’aquests. La Mesa Electoral, en el moment de la votació, ha de comprovar aquest fet. Si malgrat això la persona votant vota a favor de dos o més estaments, tots els vots emesos per aquesta es consideraran nuls.

61.4 Igualment, poden sol·licitar el sistema de vot anticipat regulat en l’article 40.3 d’aquests Estatuts les persones físiques federades que pertanyin als estaments d’esportistes, de tècnics, de jutges o àrbitres i, si escau, d’altres col·lectius, amb dret a vot.

Article 62 – Escrutini i proclamació de membres electes

62.1 Els candidats més votats en la primera sessió de l’Assemblea General es proclamaran assembleistes fins que ocupin el total de les places que corresponen a cada estament. Si es produeix un empat entre dues o més candidatures, preval la designació del candidat amb llicència federativa més antiga.

62.2 A la segona sessió de l’ Assemblea s’ha de proclamar president electe el candidat que hagi obtingut més vots vàlids d’entre els assembleistes.

62.3 Si la Federació ha decidit la designació de la Junta Directiva per part del president s’acaba l’elecció. A partir d’aquest moment, el president disposa d’un termini de deu dies naturals per designar els membres de la Junta Directiva i assignar-los el càrrec, de la qual cosa ha de fer publicitat mitjançant el tauler d’anuncis de la Federació o de la pàgina web, si en té.

62.4 En el supòsit que la Federació hagi optat perquè l’Assemblea General elegeixi la Junta Directiva, també s’han de proclamar la resta dels càrrecs d’aquesta, si es tracta d’una llista oberta. Si es presenta una llista tancada, s’ha de proclamar electa la candidatura completa que hagi obtingut la majoria de vots.

62.5 En ambdós casos, un cop designats els membres de la Junta Directiva, s’ha de comunicar aquesta composició al Registre d’Entitats Esportives de les Illes Balears, a l’Assemblea Balear de l’Esport i a la Real Federación Española de Caza en el termini de deu dies naturals comptadors des de l’endemà de la jornada electoral.

Secci6 4a. Manca de convocatòria o nul·litat d’actuacions del procés electoral

Article 63 – Manca de convocatòria o nul·litat d’actuacions del procés electoral

63.1 En el supòsit de manca de convocatòria d’eleccions en el termini previst en l’article 38 d’aquests Estatuts o de nul·litat d’actuacions del procés electoral, la direcció general competent en matèria esportiva nomenarà una Junta Gestora formada pels cinc presidents o les persones que aquests designin —d’entre els membres de l’òrgan directiu corresponent— dels cinc clubs més antics (quant a inscripció) i adaptats a la normativa vigent.

63.2 En el supòsit que la Federació no arribi al nombre mínim de clubs establerts en el punt anterior, la composició de la Junta Gestora s’ha de fer de manera proporcional al nombre de clubs que integren el cens electoral.

63.3 La Junta Gestora ha de designar una junta electoral d’entre tots els clubs que integren la Federació, sempre que aquests estiguin inscrits i adaptats a la normativa vigent.

63.4 En el cas que la Junta Gestora no pugui convocar l’Assemblea General de la Federació i que aquest fet impossibiliti dur a terme el procés electoral, la direcció general competent en matèria esportiva haurà de revisar i ratificar la documentació electoral aportada per la Junta Gestora.

Article 64 – Funcionament deficient dels òrgans federatius

En supòsits excepcionals, deguts a un funcionament intern deficient dels òrgans de govern, de gestió, d’administració i de representació de la Federació o a una deixadesa de funcions per part d’aquests, que impedeixin el desenvolupament normal del seu procés electoral, i amb l’objecte d’aconseguir el compliment efectiu d’aquest, la direcció general competent en matèria esportiva pot determinar que les eleccions es duguin a terme pel sistema de representació per clubs esportius i altres entitats privades (opció 1).

CAPÍTOL IV

RÉGIM ECONÓMIC

Article 65 – Sistema econòmic

65.1 El sistema econòmic de la Federació és el de pressupost i de patrimoni propis i s’han d’aplicar les normes econòmiques que estableixen aquests Estatuts, el Decret 33/2004 — en tot allà que no contravingui la Llei -, el Pla general de comptabilitat i els principis comptables necessaris per reflectir una imatge fidel de l’entitat. Així mateix, s’han de dur al dia, com a mínim, un llibre diari, l’inventari, els balanços i els comptes anuals.

65.2 La Federació, com a entitat privada sense ànim de lucre, ha de complir les obligacions fiscals que li corresponguin com a tal.

65.3 L’exercici econòmic comença el 1 de gener i finalitza el 31 de desembre.

 

Article 66 – Recursos econòmics de la Federació

En tot cas, la gestió dels recursos econòmics de la Federació s’ha de regir per les normes següents:

1. Administració

La Junta Directiva administra els recursos econòmics de la Federació, tant si són d’origen públic com privat, i pot delegar les seves funcions de gestió ordinària en un o diversos gerents, els poders dels quals han de respectar en tot cas els límits de disposició econòmica establerts en aquests Estatuts per a la Junta Directiva, i a la qual han de donar comptes de la seva gestió.

2. Procedència

Sens perjudici d’altres procedències, els recursos són els següents:

1. Llicències federatives.
2. Subvencions públiques.
3. Subvencions, donatius o aportacions privades.
4. Vendes d’ actius.
5. Ingressos procedents de competicions organitzades.
6. Ingressos per serveis prestats per la Federació, permisos, i altres ingressos financers.

3. Finalitat i/ o aplicació dels recursos

La totalitat dels ingressos de la Federació han d’aplicar-se al compliment de les seves finalitats socials. Quan es tracti d’ingressos procedents de competicions o manifestacions esportives adreçades al públic, aquests beneficis han d’aplicar-se exclusivament al foment i desenvolupament de les activitats físiques i esportives dels membres de la Federació.

Sens perjudici de l’anterior, la Federació pot destinar els seus béns a finalitats industrials, comercials, professionals o de serveis, o exercir activitats d’igual caràcter, sempre que els possibles rendiments s’apliquin íntegrament a conservar-ne l’objecte social, i sense que, en cap cas, puguin repartir-se beneficis entre els seus membres.

En conseqüència, la finalitat dels recursos econòmics de la Federació és la següent, sens perjudici d’altres aplicacions o finalitats que reculli el pressupost o la memòria sempre que compleixin el que estableixen els dos paràgrafs anteriors:

1. Administració de la Federació.
2. Direcció i serveis de la Junta Directiva, incloent-hi els viatges.
3. Competicions
4. Ajudes a clubs i altres entitats.
5. Ajudes a actes esportius.
6. Construccions i altres actius immobilitzats.
7. Formació d’esportistes i de tècnics i de tècniques.
8. Esport d’alt nivell i professional.
9. Arbitres
10. Òrgans jurisdiccionals.

Article 67 – Comptes anuals

67.1 La Junta Directiva ha de formular en els primers tres mesos del seu exercici econòmic i presentar a l’Assemblea General dins aquest termini els comptes anuals que han d’incloure el balanç, el compte d’ingressos i de despeses, el pressupost per a l’exercici econòmic següent i la memòria de l’exercici que es tanca.

67.2 Els comptes anuals i els pressuposts han de ser al domicili social almenys quinze dies abans de la sessió de l’Assemblea General, a disposició de les persones o entitats amb dret a vot, les quals poden sol·licitar una còpia, que se’ls ha de lliurar abans que es reuneixi aquest òrgan.

Article 68  – El balanç

68.1 E1 balanç de situació ha de comprendre els béns i els drets, i també els fons propis i les obligacions concretes.

68.2 No es poden compensar les partides entre l’actiu i el passiu ni entre els ingressos i les despeses.

68.3 Els elements de l’actiu immobilitzat i del circulant la utilització dels quals tengui un límit temporal han d’amortitzar-se proporcionalment al temps en què estigui prevista la utilització.

68.4 L’import de les amortitzacions realitzades ha de constar en el balanç, i també els compromisos d’inversió o aportació que s’hagin de realitzar en altres exercicis.

Article 69 – Els comptes de resultats

En els comptes de resultats s’han d’indicar detalladament i separadament les subvencions rebudes per a despeses corrents i per a inversions materials concretes, que han de constar en un compte de passiu que ha d’amortitzar-se d’acord amb el pla establert.

Article 70 – La memòria

La memòria ha d’analitzar fidelment l’activitat econòmica de la Federació, l’adequada actuació pressupostària, el compliment dels objectius i els projectes que s’han de desenvolupar, i ha d’informar separadament sobre els aspectes següents:

1. Diferenciació dels ingressos i les aportacions segons la seva procedència.
2. Finalitat dels recursos.
3. Import de les obligacions de pagament que s’han de satisfer en altres exercicis no previst en el balanç.
4. Import de les garanties i els avals compromesos.
5. Liquidació del pressupost que ha d’explicar les variacions en relació amb el pressupost aprovat.

  

Article 71 – Disposició econòmica

71.1 La Junta Directiva té les facultats de disposició econòmica dins dels límits prevists en el pressupost o dels altres ingressos que hagin obtingut a l’exercici. La Junta Directiva pot decidir el traspàs de les partides mitjançant l’adopció d’un acord que consti en acta.

71.2 unta Directiva pot transmetre o realitzar la venda de béns immobles o sol·licitar préstecs. Quan la quantia excedeixi del 25% del pressupost anual o del 25% del patrimoni que consti en el balanç, a més de l’acord de l’Assemblea General, és imprescindible que l’operació disposi de l’informe favorable de la direcció general competent en matèria esportiva.

71.3 En el cas que la Federació tengui un dèficit pressupostari superior al 25% del pressupost aprovat per l’Assemblea General i aquesta situació impedeixi o menyscabi el desenvolupament del programa esportiu, l’administració esportiva competent pot acordar mesures cautelars de control i fiscalització per assegurar i mantenir el funcionament de l’ens esportiu.

71.4 Mentre no s’aprovi el pressupost de l’exercici, s’ha d’aplicar, amb caràcter provisional, la part proporcional de les xifres considerades com a despeses que l’Assemblea General aprovi com a pressupost per a l’any anterior, i s’ha d’actualitzat segons la variació de I’IPC d’aquell exercici.

Article 72 – Venda d’instal·lacions

El producte obtingut de la venda d’instal·lacions esportives o dels terrenys on aquestes es trobin s’ha d’invertir íntegrament en l’adquisició, la construcció o la millora dels béns de la mateixa aplicació, excepte que, d’acord amb un informe previ de la direcció general competent en matèria esportiva, se n’autoritzi una altra finalitat.

Article 73 – Responsabilitats de la Junta Directiva

 Els membres de la Junta Directiva responen mancomunadament dels actes que hagin autoritzat en contra del que preveuen els articles anteriors, excepte en el cas dels membres que hagin votat en contra de l’acord i així ho hagin fet constar a l’acta.

Article 74 – Infracció de les normes econòmiques

 En cas d’infracció de les normes reglamentàries econòmiques que la Federació estableixi, la direcció general competent en matèria esportiva requerirà d’ofici o a instància de qualsevol membre de l’ Assemblea General la correcció de les irregularitats o dels incompliments detectats.

 

CAPÍTOL V

RÊGIM DISCIPLINARI

Secció 1a. Disposicions generals

Article 75 – Potestat disciplinaria

75.1 S’entén per potestat disciplinaria esportiva la facultat d’investigar i, si escau, imposar sancions als subjectes que intervinguin en l’organització esportiva en ocasió d’infraccions de les regles del joc o la competició i de les normes generals esportives, inclòs l’àmbit electoral

75.2 No correspon a la potestat disciplinària la impugnació dels actes i els acords de caràcter associatiu dels òrgans de govern i representació que no estiguin afectats a les matèries relacionades amb la disciplina esportiva, amb la competició o amb la matèria electoral, que s’hauran d’impugnar davant de la jurisdicció ordinària.

Article 76 – Extensió de la potestat disciplinària

76.1 En l’àmbit disciplinari, s’estén a:

1. Conèixer de les infraccions de les regles del joc o de la competició: son aquelles accions o omissions que en el transcurs del joc o de la competició vulneren, impedeixen o pertoben el seu desenvolupament normal.
2. Conèixer de les infraccions de les normes generals i especifiques de conducta i convivència esportives: son aquelles accions o omissions tipificades, amb caràcter general, en la llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, a aquest Estatuts i reglaments.

76.2 En l’àmbit competitiu, s’estén a:

1. L’organització i l’accés a la competició.
2. La concessió de llicències esportives i de competició.

76.3 En l’àmbit electoral, s’estén a conèixer de les decisions que adoptin els òrgans competents dels clubs esportius i altres entitats privades que entre les seves finalitats incloguin el foment i la pràctica de l’activitat física i esportiva, en relació amb els processos electorals.

Article 77  – Òrgans competents

 L’exercici de la potestat disciplinària esportiva correspon:

1. Els jutges i àrbitres, durant el desenvolupament dels partits, les proves o les activitats esportives, amb subjecció a les regles que disposen els reglaments de la modalitat esportiva.
2. Als clubs esportius i a la resta de les associacions i entitats esportives sobre els seus socis o associats, esportistes, tècnics, directius i administradors, d’acord amb el que estableixen els Estatuts i les normes reglamentàries.
3. A la Federació sobre totes les persones que formen part de la seva estructura, incloent-hi, a aquests efectes els clubs esportius, les altres associacions i els seus esportistes, tècnics , directius, administradors, jutges o àrbitres i, en general, sobre totes aquelles persones i entitats que, en la condició de federades, sòcies o afiliades, desenvolupen la modalitat esportiva corresponent a l’àmbit de la comunitat autònoma.
4. Al Tribunal Balear de l’Esport sobre les mateixes persones i entitats que la Federació i sobre aquestes mateixes, sempre que siguin d’àmbit autonòmic o inferior.

 

Secció 2a. Infraccions i sancions en matèria disciplinària

Article 78 – Règim d’infraccions i sancions

78.1 Constitueix infracció qualsevol conducta tipificada com a tal en la Llei 14/2006 i en els reglaments de la Federació.

78.2 En aquest sentit, la Federació ha de desenvolupar, amb total respecte a les disposicions contingudes en la llei 14/2006, un reglament de regim disciplinari on s’haurà de preveure:

1. Un sistema tipificat d’infraccions que es classificaran en molt greus, greus i lleus.
2. Un sistema de sancions proporcional a les infraccions previstes: sancions per infraccions molts greus, sancions per infraccions greus i sancions per infraccions lleus.
3. La determinació de les circumstàncies agreujants i atenuants de la responsabilitat, així com les formes d’extinció de la responsabilitat i la prescripció de les infraccions i sancions.

Article 79 – Execució de les sancions

Les sancions imposades són immediatament executives i les reclamacions o els recursos que s’interposin en contra no en paralitzin o en suspenen l’execució, llevat que, després d’haver interposat el recurs, l’òrgan encarregat de resoldre’l acordi, a instància de part, la suspensió de l’execució de la sanció imposada en algun d’aquests casos:

1. Si hi concorre una causa de nul·litat de ple dret de la sanció imposada.
2. Si no suspendre-la pot suposar danys o perjudicis de reparació impossible o difícil.
3. Si hi ha aparença de bon dret a favor de la persona que presenta el recurs.
4. Si no suspendre-la pot provocar la impossibilitat d’aplicar la resolució del recurs.

 Secció 3a.Procediments en matèria disciplinària

 Subsecci6 3.1. Disposicions generals

Article 80 – Instrucció prèvia

Per imposar sancions per qualsevol tipus d’infracció, és preceptiva la instrucció prèvia d’un expedient disciplinari, d’acord amb el procediment establert en la Llei 14/2006 i el que es reguli en el corresponent reglament d’aquesta Federació.

Article 81 – Principis generals en el procediment en matèria disciplinària

Els principis generals dels procediments disciplinaris són: el tràmit d’audiència de les persones interessades; el dret de la presumpta persona infractora a conèixer, abans que finalitzi el tràmit d’audiència, l’acusació que s’ha formulat en contra seva; el dret de les persones interessades en l’expedient a formular les al·legacions que creguin pertinents, a recusar l’instructor i el secretari de l’expedient per causa legitima, si són nomenats i a proposar les proves que tendeixin a demostrar les al·legacions i que guardin relació amb el que és objecte d’enjudiciament.

Subsecci6 3.2. Procediment ordinari

Article 82 – Fases procedimentals

Els expedients disciplinaris s’han de tramitar amb observança de les fases procedimentals següents:

1. Actuacions prèvies.
2. Resolució d’inici.
3. Pràctica de la prova.
4. Proposta de resolució.
5. Resolució.

Article 83 – Actuacions prèvies

L’òrgan competent, abans d’acordar l’inici del procediment, pot ordenar, amb caràcter previ, les investigacions i les actuacions necessàries per determinar si hi concorren circumstancies que justifiquin l’expedient, especialment pel que fa a determinar els fets susceptibles de motivar la incoació de l’expedient, a identificar la persona o les persones que puguin resultar responsables dels fets, i a la resta de circumstancies.

 

Article 84 – Resolució d’inici

84.1 L’òrgan competent, després de rebre la denúncia o el requeriment per incoar un expedient i una vegada practicades les actuacions prèvies que consideri pertinents, ha de dictar la resolució d’inici de l’expedient si entén que els fets que es denuncien poden constituir infracció. En cas contrari, ha de dictar la resolució oportuna en què s’acordi la improcedència d’iniciar l’expedient, que s’ha de notificar a qui ha presentat la denúncia o el requeriment per iniciar aquest expedient.

84.2 No pot interposar-se recurs contra la resolució que acordi l’inici de l’expedient. Contra la que acordi la improcedència de l’inici pot interposar-se recurs davant l’òrgan superior, en el termini de tres dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la notificació.

84.3 La resolució en què s’acordi l’inici del procediment ha de contenir el nomenament de l’instructor que ha d’encarregar-se de tramitar l’expedient, i el del secretari que ha d’assistir l’instructor en la tramitació, a més d’una relació succinta dels fets que motiven l’inici de l’expedient, la possible qualificació, la identificació de les persones presumptament responsables i les sancions que podrien correspondre’ls, sens perjudici del que resulti de la instrucció de l’expedient.

84.4 Les persones interessades poden exercir el dret de recusació en el termini de tres dies hàbils comptadors des de l’endemà que s’hagi notificat la resolució d’inici de l’expedient davant el mateix òrgan que l’hagi dictada, el qual ha de resoldre sobre la recusació en el termini dels tres dies hàbils següents.

Article 85 – Pràctica de la prova

85.1 En la resolució que acordi l’inici del procediment, ha de concedir-se a les persones interessades un termini de sis dies hàbils, comptadors des l’endemà de la notificació, perquè puguin proposar per escrit la pràctica de totes les diligències de prova que puguin conduir a aclarir els fets i a l’enjudiciament adequat.

85.2 Una vegada transcorregut el termini establert a l’apartat anterior, l’instructor, mitjançant la resolució corresponent, pot ordenar la pràctica de les proves que, proposades o no per les persones interessades, siguin rellevants per al procediment i la resolució. Per quest motiu, a la mateixa resolució, l’instructor ha d’obrir a prova l’expedient durant un termini no superior a vint dies hàbils ni inferior a cinc, i ho ha de comunicar a les persones interessades, a les quals s’han de notificar la resolució, el lloc, el moment i la forma de practicar cada prova.

85.3 Contra la resolució de l’instructor que denegui la pràctica d’una prova que hagin proposat les persones interessades, aquestes poden recórrer a l’òrgan competent per resoldre l’expedient en el termini de tres dies hàbils, comptadors des de l’endemà que s’hagi notificat la resolució. L’òrgan competent, dins els cinc dies hàbils següents, ha de resoldre sobre l’admissió o el rebuig de la prova proposada i, en cas que l’admeti, ha de resoldre el que sigui procedent per a la pràctica corresponent.

Article 86 – Proposta de resolució

86.1 Una vegada transcorregut el termini fixat per practicar les proves, l’instructor, en el termini de deu dies hàbils comptadors des de l’endemà d’acabar el termini de pràctica de les proves, ha de proposar el sobreseïment i l’arxiu de l’expedient si considera que no hi ha motius per formular cap plec de càrrecs, o, en cas contrari, ha de formular un plec de càrrecs, on han de reflectir-se els fets imputats, les circumstàncies concurrents i les infraccions corresponents que puguin constituir motiu de sanció, juntament amb la proposta de resolució.

86.2 La proposta de sobreseïment i arxiu de l’expedient o, si s’escau, el plec de càrrecs i la proposta de resolució han de notificar-se a les persones interessades perquè, en el termini de deu dies hàbils comptadors des de la notificació, puguin examinar l’expedient i presentar per escrit les al·legacions que considerin convenients en defensa dels seus drets o interessos.

86.3 Una vegada transcorregut aquest termini, l’instructor ha d’elevar l’expedient a l’òrgan competent perquè el resolgui, el qual ha de mantenir o reformar la proposta de resolució ateses les al·legacions que formulin les persones interessades, per a la deliberació i la decisió de l’expedient.

Article 87 – Resolució

87.1 La resolució de l’òrgan competent posa fi a l’expedient i ha de dictar-se en el termini màxim de deu dies hàbils comptadors des de l’endemà que l’expedient s’hagi elevat a l’òrgan competent.

87.2 Aquesta resolució s’ha de notificar a les persones interessades, amb indicació dels recursos que puguin formular-se en contra, del termini per interposar-los i de l’òrgan davant el qual s’han d’interposar.

Subsecció 3.3. Procediment d’urgència

Article 88 – Àmbit d’aplicació

88.1 Els procediments disciplinaris iniciats per infraccions susceptibles de ser qualificats d’infracció lleu greu, quan requereixin la intervenció immediata dels òrgans disciplinaris per raó del desenvolupament normal del joc, la prova o la competició o sigui necessària i justificada una intervenció rapida dels comitès jurisdiccionals, poden tramitar-se pel procediment ďurgència que estableixin els reglaments de la Federació o, si no, pel procediment ďurgència que regula la Llei 14/2006.

88.2 El procediment ďurgència que estableixi la Federació per imposar les sancions a què fa referència l’apartat anterior ha de regular, en qualsevol cas, la forma i els terminis preclusius per al compliment del tràmit audiència i reconèixer el dret de la persona infractora a conèixer, abans que caduqui el tràmit d’audiència, l’acusació que s’hagi formulat en contra seva, com també el dret a fer les al·legacions que consideri pertinents, a recusar els i les membres del comitè o òrgan disciplinari que tengui atribuïda la potestat sancionadora i a proposar proves que tendeixin a demostrar els fets en què la persona infractora basi la seva defensa.

Subsecció 3.4. Qüestions generals que afecten els procediments disciplinaris

Article 89 – Acord d’adopció de mesures provisionals

89.1 Una vegada iniciat qualsevol procediment, l’òrgan competent per incoar-lo pot adoptar, amb subjecció al principi de proporcionalitat, les mesures provisionals que siguin pertinents per assegurar l’eficàcia de la resolució que es dicti.

89.2 L’adopció de mesures provisionals pot produir-se en qualsevol moment del procediment, d’ofici o a petició raonada de l’instructor, mitjançant acord motivat, que ha de notificar-se a les persones interessades.

89.3 Contra l’acord d’adopció de qualsevol mesura provisional, pot interposar- se recurs davant l’òrgan competent per resoldre el recurs, en el termini de tres dies hàbils, comptadors des de l’endemà que es notifiqui l’acord en el qual s’adopti la mesura.

Article 90 – Efectes de l’absència de resolució expressa

En cas que hagi transcorregut el termini màxim de deu dies sense que s’hagi dictat resolució expressa, s’entén que el recurs ha estat desestimat i es pot interposar el recurs corresponent davant l’òrgan superior jeràrquic.

Secció 4a. Procediment jurisdiccional en l’àmbit competitiu

Article 91 – Procediment simplificat

Tots els expedients que s’incoïn d’ofici o a instància de part en matèria pròpia de la jurisdicció que afectin qüestions relatives a l’organització de la competició, poden tramitar-se mitjançant un procediment simplificat, en el qual s’ han de tenir en compte, com a mínim, les fases procedimentals següents:

1. Incoació i notificació suficient, que permeti a les parts interessades i a les que es considerin afectades per la decisió final acreditar-ne la recepció.
2. Termini d’al·legacions, proposició de prova i pràctica d’aquesta.
3. Resolució final i comunicació en els termes especificats abans a les parts que hi intervenen, amb especificació dels recursos pertinents, del termini per interposar-los i de l’òrgan davant el qual s’han d’interposar.

 

 

Secci6 5a. Recursos

 Article 92 – Òrgans competents

Es pot interposar recurs contra els actes i les resolucions que adoptin els òrgans competents dels clubs i altres entitats privades que entre les seves finalitats incloguin el foment i la pràctica de l’activitat física i esportiva, i de la Federació, segons el règim següent:

1. RESOLUCIÔ DEFINITIVA DICTADA PER ÒRGAN COMPETENT DE CLUB ESPORTIU
   MATÈRIA DE DISCIPLINA ESPORTIVA:
   Si és federat: Comitè d’ Apel·lació de la Federació.
   Si no és federat: Tribunal Balear de l’Esport.
   Termini: Deu dies hàbils des de la notificació de la resolució.
2. DECISIONS ADOPTADES PER ÒRGANS ELECTORALS DE CLUBS ESPORTIUS:
   Si és federat: Comitè d’Apel·lació de la Federació.
   Si no és federat: Tribunal Balear de l’Esport.
   Termini: Tres dies hàbils des de la notificació de l’acord o des que s’entengui desestimada tàcitament la reclamació perquè no s’ha dictat resolució expressa.
3. DECISIONS ADOPTADES PER ÒRGANS ELECTORALS DE LA FEDERACIÔ:
   Davant del Tribunal Balear de l’Esport
   Termini: Tres dies hàbils des de la notificació de l’acord o des que s’entengui desestimada tàcitament la reclamació perquè no s’ha dictat resolució expressa.
4. RESOLUCIONS DELS COMITÈS D’APEL-LACIÔ DE LA FEDERACIÔ EN MATÈRIA ELECTORAL,
   DISCIPLINÀRIA ESPORTI A 1 COMPETITIVA
   Davant del Tribunal Balear de l’Esport
   Termini: Deu dies hàbils des de la notificació de l’acord o des que s’entengui desestimada tàcitament la reclamació perquè no s’ha dictat resolució expressa.

Article 93 – Executivitat de les resolucions

Les decisions que acordin amb caràcter immediat els jutges o els àrbitres durant el desenvolupament d’un partit referides a les infraccions de les regles del joc i la conducta esportiva són immediatament executives, sens perjudici que, d’acord amb les característiques pròpies de la modalitat esportiva, els reglaments federatius estableixin un sistema posterior de reclamacions, fonamentades en l’existència d’un error material manifest.

 

CAPÍTOL VI

EXTINCIÓ 1 LIQUIDACIÓ

Article 94 – Extinció de la Federació

94.1. La Federació s’extingeix per les causes següents:

1. Per acord de l’Assemblea General, convocada a l’efecte, adoptat per la majoria de dos terços dels membres assistents, sempre que aquests representin la majoria dels membres amb dret a vot d’ aquest òrgan.
2. Per revocació del reconeixement de la Federació.
3. Per resolució judicial.
4. Per la fusió o absorció en altres federacions esportives.
5. Per la baixa total dels seus afiliats.
6. Per la desaparició de la pràctica de l’esport o de totes les modalitats i disciplines que constitueixen el seu objecte.
7. Per qualsevol altra causa prevista en l’ordenament jurídic vigent.

94.2 L’extinció de la Federació comporta cancel·lar-ne automàticament la inscripció en el Registre d’Entitats Esportives de les Illes Balears, però no dels clubs que hi estan adscrits, els quals, si escau, s’han d’ adscriure a la Real Federación Española de Caza.

Article 95 – Revocació del reconeixement

95.1 L’administració esportiva competent podrà revocar el reconeixement de la Federació Balear de Caça quan en un moment determinat deixi de complir els requisits establerts, per llei o reglament, per al seu reconeixement oficial, i ha de garantir, en tot cas, l’audiència a aquesta Federació.

95.2 La revocació del reconeixement de la Federació comporta:

1. La cancel·lació d’ofici de la inscripció en el Registre d’Entitats Esportives de les Illes Balears.
2. La pèrdua de la titularitat de tots els drets de la Federació i de les funcions que tengui encomanades en virtut de la Llei 14/2006.
3. L’ obligació de dissolució.
4. En tot cas, el seu patrimoni net, si n’hi ha, es destinarà al foment i a la pràctica de l’activitat esportiva.

95.3 L’incompliment dels deures relacionats amb l’obligació de dissoldre la Federació una vegada se n’hagi revocat el reconeixement oficial, constitueix una infracció molt greu, d’acord amb l’article 119 b) de la Llei 14/2006.

95.4 L’incoació del procediment per revocar el reconeixement legal de la Federació comporta la suspensió cautelar motivada del pagament de les subvencions que se li hagin atorgat.

 

Article 96 – Segregació i/o fusió d’una disciplina esportiva

 La segregació d’una disciplina esportiva per convertir-se en una nova federació o la seva fusió amb una altra requereix l’acord de l’ Assemblea General amb un informe previ de la Junta Directiva.

Article 97 – Liquidació dels béns, drets i deutes de la Federació

Excepte en cas de segregació d’una disciplina esportiva o de fusió o absorció per una altra federació esportiva, l’extinció de la Federació ha de determinar la liquidació dels seus béns, drets i deutes d’ acord amb les normes següents:

1. La Junta Directiva ha de dur a terme la liquidació, llevat que l’Assemblea General o el jutge designin algú altre, en el termini de dos mesos des de l’adopció de l’acord de dissolució o des que va concórrer la causa d’extinció.
2. Durant aquest termini, s’han de liquidar els béns, els drets i els deutes de la Federació.
3. El patrimoni net resultant, si n’hi ha, s’ha d’aplicar a la realització d’activitats anàlogues, i la direcció general competent en matèria d’esports ha de determinar la seva finalitat concreta.
4. Acabada la liquidació, es convocarà els membres a una sessió de l’ Assemblea General (excepte en cas d’extinció judicial, que s’ha d’ajustar al que disposi el jutge o la jutgessa) per aprovar-la, la qual s’ha de sotmetre, quant a la finalitat concreta del patrimoni net resultant, al que determini la direcció general competent en matèria esportiva.

CAPÍTOL VII

REFORMA O MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS

Article 98 – Procediment

98.1 Per dur a terme la reforma o la modificació d’aquests Estatuts es requereix una sessió de l’Assemblea General convocada a l’efecte, en la qual s’expressin tots els aspectes que hagin de ser objecte de modificació i que l’acord es prengui per la majoria de dos terços dels membres assistents, sempre que aquests representin la majoria dels membres amb dret a vot d’aquest òrgan.

98.2 S’ha de donar a conèixer l’acord a la direcció general competent en matèria esportiva per inscriure’l en el Registre d’Entitats Esportives de les Illes Balears.

98.3 La modificació no pot implicar, en cap cas, el canvi de caràcter o finalitats essencials de la Federació.

Article 99 – Reglaments de desenvolupament

 99.1 La Federació podrà elaborar reglaments que despleguin aquests Estatuts, sempre de conformitat amb aquests i amb la normativa vigent de caràcter esportiu.

99.2 Els reglaments s’han de presentar a la direcció general competent perquè els inscrigui i modificar-los requereix les mateixes condicions que en el cas dels Estatuts.

Disposició derogatòria

A partir de la vigència d’aquests Estatuts resta automàticament derogat qualsevol norma, acord o disposició d’aquesta Federació que els contradigui.

Disposició final

Aquests Estatuts i les seves modificacions entren en vigor una vegada que els hagi ratificat la direcció general competent en matèria esportiva, i els hagi inscrit en el Registre d’Entitats Esportives de les Illes Balears.

Tot el que no preveuen aquests Estatuts s’ha de regir per la legislació esportiva o administrativa aplicables.

Palma de Mallorca, a 15 de setembre de 2012.